Vaig veure el mal des d'allà al fons
com l'escanyava sense dolor.
Estava perdut en aquell món
de gent hostil on tot fa por.

Estava malalt ho sabia prou,
però el seu cervell no el deixava pensar en color
li han tret els records.

La seva memòria és un colador;
no sap tornar a casa i es mor de por.
La gent se'l mira, el vell està sol,
si algú l'ajuda en desconfia molt.

Només volia trobar el seu lloc,
un lloc amb records i on no hi ha dolor,
l'alzheimer no ho vol.

La seva mirada mostra terror
estant assegut en aquell vagó.
Porta l'adreça escrita en un paper,
La mà li tremola no en té el control.

La ciutat l'atrapa és una presó,
que el té esclau sense compassió,
la ment l'ha vençut un altre cop.
Un home indefens davant de tot,
aquell que abans era un gran lluitador,
la malaltia l'ha mort.