Són sorprenents els camins de la teva ment perversament estranya. Com innocents individus esperem a la porta d'un avió que no s'enlaira.
Anem corrent cap a un lloc que no sabem on és, no hi ha cap pista d'on para. Veurem conyac i licor i vins que fan olors i cerveses i moltes plantes que fan volar la ment, i surts de dintre teu.
És un viatge estelar volem molt lluny. Des del sofà creuem el mar flotant. Nedem entre els estels. Som dins de l'hiperespai en una nau de colors de verds daltònics, blaus i grocs i fugim de la realitat fictícia, inversament linial, de l'horitzó.
I ara em desperto nu perfectament alat. M'he convertit en un àngel. I llepo un tros de barnís buscant cada matís. I ara em surten escates
Sense pensar-ho més, m'enfilo a la paret. Sóc una sargantanai menjo mosques. menjo suc d'escarabats i sento com m'embriaga, i se me'n va la ment, i surto de dins meu.
És un viatge estelar volem molt lluny. Des del sofà creuem el mar flotant. Nedem entre els estels. Som dins de l'hiperespai en una nau de colors de verds daltònics, blaus i grocs i fugim de la realitat fictícia, inversament linial, de l'horitzó.