Tot allò que passà ahir
se n'ha anat amb s'aire
sa lluna pàl.lida no brilla
i ses estrelles tampoc no gaire

i és que intent no recordar
perquè només pretenc refer es meu camí

fou tot just com un riu
que no trobà on desembocar
no acabà d'arribar
enyor tant aquells anys
i aquells instants

sa vida me passa
i jo no vull estimar més
jo te coneixia
i ara me deman, me deman \"qui ets?\"

aquells pensaments me volen torturar
i jo no sé com els hi he d'escapar, o no!

I sospit
que aquells dies foren en va
i no van deixar
més que records i entrenyors
i qui sap...

si alguna llàgrima viva
i mil imatges, un cos nu,
me manca coratge per poder dur
aquest mal viure sense tu...

nimfa de l'amor
que em vas embruixar
com una ondina
enmig de la mar

es teu veri es nodreix
des sol que ens despertava
a trenc de l'alba

malva que creix en es meu jardí
per a tu tan baladí
flors que es van emmusteint
descansa ja sa meva ànima
mansa oblida fins demà...