Fugint de l'univers luxós,
d'aquesta vida regalada,
anem a un paradís generós
on l'alegria s'encomana.

Deixem un país tan gelós,
la terra covarda i reixada
que sigui quin sigui el govern
segueix cega i insolidària.

A l'altra banda de l'Estret
desperta una nova mirada,
ulls foscos que ens miren inquiets
brillant com el sol d'esperança.

Maletes plenes de records,
barreja de decepció i ràbia
per tots aquests anys que hem perdut
engreixant qui sap quina pàtria.

Vau fer empresonar tots els noms,
d'aquells que us duien la contrària;
però encara quedem dissidents
lluitant per una noble causa.

A l'altra banda de l'Estret
desperta una nova mirada,
ulls foscos que ens miren inquiets
brillant com el sol d'esperança.

Serem un gra de sorra més
ficant-se a la vostra sabata.
Serem com aquell cuc que creix
a dins de la poma passada.

I quan creieu que ja no hi som,
que hem mort, o que érem un miratge,
serem la pols que amb el temps
encalli el vostre engranatge.

A l'altra banda de l'Estret...


Lletra: Joan Ciurana