Com un trist vaixell
que la mar navega
m'esmunyo en les nits
i els dies sense veure't.

Ja he perdut la popa
i la proa s'esqueixa,
castigada a cops
d'onades violentes.

La brúixola es toca
quan més falta em feia.
El velam s'ha estripat
de rabiosa bufera.

M'empeny un desig,
no és cap quimera,
viatjar ben lluny
on l'aire no ofega.

Però en ple temporal,
naufrago i em perdo.
Estic lluny del port
i la terra promesa,

on amarren els bots
i les xarxes s'enreden;
on moren vells llops
i hi resten sirenes.

Defujo el destí,
esquivo la inèrcia.
El meu somni té un nom:
Illa Independència