Assegut a la Plaça del Sortidor
Aquí t'espero, com si fos el primer bar
La Boheme, on comença el carrer Blai
Que és la petita rambla del Poble Sec

Parla'm de la pluja que ha plogut
D'imatges molles als miralls damunt l'asfalt
Potser és per això que el teatre està tan buit
Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans

Tornarem a posar els peus damunt la sorra
A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol
I escriurem que no ens prendran mai més la vida
Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port

Parla'm de la vida que ha de vindre
De tots els homes que estimen als altres homes
Et pregunto si existeix la humanitat
Si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants

Mira, jo ja t'he vist plorar
I creu-me quan et dic que em passa igual
Quan em cantes les cançons mentre treballes
Assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap

Tornarem a posar els peus damunt la sorra
A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol
I escriurem que no ens prendran mai més la vida
Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port

Mentre a la cuina s'acumulen
Els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit
Tinc por de posar ordre a aquesta vida
O de fer-ho quan ja sigui massa tard

Penso, quina sort tenir cançons
Per explicar-te que a vegades sóc al fons
I treure l'energia necessària
Per lluitar i sobreviure en aquest maleït món

Tornarem a posar els peus damunt la sorra
A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol
I escriurem que no ens prendran mai més la vida
Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port