Tu sorties del bar, amb la teva amiga
Fent campana de classe
Jo t'esperava a la diagonal
Davant la facultat de dret

Quant n'érem de joves
Només vint primaveres
Amb més de dues-centes llunes plenes
I la sang bullent de rebel•lia

Les nostres veus sortien als carrers
Per cridar "no, no, no a les guerres!
Globalitzats o condemnats
Només esclaus de les veritats

Vint-I-set anys no són res
Si es porten bé, com tu, com saps
Vint-I-set anys, què són a la fi?
Si el temps tortura, a qui abandonaràs?

Què se n'ha fet de les nostres vides?
De tanta lluita I tants somriures?
Un brindis per les nostres vides!

I quan vam descobrir que el món girava al revés
Tot va agafar importància
Aquells viatges fins a bilbao
Després de tanta I tanta marihuana

(Ja ho veus, aquí estic
Davant la vida, una amiga
Amb el temps canvia les coses
Buscant records dins la memòria)

Tu vols república, jo vull, millor
Que s'alci el poble amb la revolució
Vint-I-set anys, què són a la fi?
Si el temps tortura, a qui abandonaràs?

Què se n'ha fet de les nostres vides?
De tanta lluita I tants somriures?
Un brindis per les nostres vides!