Amagat dins del bosc, espantat pel dolor, viu en soledat un cor que fa temps vaig abandonar, que mai no he oblidat. Tant de temps contemplant com la gent va marxant cap a l'obscuritat... Mentides d'un passat, que avui s'han tornat crua realitat.
Malgrat la foscor del meu dolor, encara queda claror sense tu...