Ones d'escuma i sal
que compassades
gronxen estels cansats
de la calor.

Marques de peus petits
mig esborrades,
restes d'amors prohibits
que ja no hi son.

Quan la platja es queda sola
tot es torna etern.
Des de l'aigua el cel tremola
com un arbre
espantat pel fred de l'hivern.

Tracos que resseguits
damunt la sorra
mostren secrets escrits
en forma de nom.

Sembla que el mon sencer
vol una pausa.
Bufa el vent de seré
I em dona bo.

Tot és lluny aqui a la platja
ara que estic sol
Poc a poc la gent s'amaga dins les cases
mentre l'aire
anuncia una altra tardor.