Malalties per mancança d'aire, nits estranyes de ressaca i mala maror; mil raons per a posar distància entre mi i aquesta terra feta presó. Començar en un altre lloc on no sàpiguen qui sóc, recobrar aquell dolç plaer d'amagar-me i observar la gent.
Passa el temps i el vi de la nostàlgia que engoleixes per les tardes quan es fa fosc va recuperant, per art de màgia, gestos oblidats, sorolls i certes olors.
I el mateix que em va portar a anar-me'n nord enllà ara té un perdut encant, un avís de que ja arriba el meu dia perquè content enfilo les escales del tren, és hora de tornar a casa. Content vull retrobar-me amb la meva gent i veure'ls iguals però diferents.
Porto a les butxaques mil adreces plenes de records que amb el temps s'esborraran, com aquells colors de fotos velles que per treure'm l'enyorança mirava allà.
I tot i que el mes entrant pensaré ja en fotre el camp, ara em moro per tornar; el sotrac damunt la via marca el ritme perquè content enfilo les escales del tren, és hora de tornar a casa. Content vull retrobar-me amb la meva gent i veure'ls iguals però diferents.