Hi ha una veu trencada que s´ofega al mig del mar
Mentre torno amb tren de barcelona;
N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.

Hi ha una pell suada que carrega el meu butà
Per vint duros mentre faig la sopa;
N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.

Hi ha un marrec que esmorza
Cola d´una bossa
Que portava coses
Que ell mai no comprarà.
I amb l´olor somia
Que la sort canvia
I el destí no està fixat.

Hi ha al carrer una noia
Sola i massa jove
Que a la nit tremola
Per guanyar-se el pa.
I amb el pas dels dies
Veu que res canvia
I que el destí està fixat.

Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà
Tant se val d´on ets si el que ets és pobre;
N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants.
Un món, dues classes de persones.