És de dia encara plou,
he cregut ser lluny d’aquí,
les petjades de la por
no ho van aconseguir.

Adéu amic, oh vine amic,
me’n vaig a fer un viatge molt llarg.
Adéu amic, oh vine amic,
encara em pots atrapar.

Faig camí a les muralles
del pensament humà.
Porto a sobre el que em fa falta
per començar a parlar.

Recordo de vegades,
un somni molt estrany.

No m’interessen les rondalles,
on només tu hi surts guanyant.
En diuen esperança
a un joc molt asfixiant.

Recordo de vegades
un estat artificial,
on la gent acomodada,
ens fan de governants.

Adéu amic, oh vine amic,
me’n vaig a fer un viatge molt llarg.
Adéu amic, oh vine amic,
encara em pots atrapar.