Surto de casa
mastego l’aire pel camí,
m’encenc una "tatxa"
la noto més intensa avui,
i me n’adono
que ha canviat el lloc i el temps per mi,
i m’enamoro
d’allò que penso,
d’allò que invento...
Faré que els dies que em queden,
siguin tots per mi.

Em giro i crido!

Dins la mancança,
invento el fàrmac del destí.
Ja no puc fer-me enrera
ha despertat el que dormia en mi.

Faré que els dies que em queden,
siguin tots per mi.
Em giro i crido!

Fixa’t que passa
el món pot ser claror,
que no et sentin en veu baixa.

Si tens l’esperança
que el tot sigui per tots,
pregunta’t tu mateix que passa!

Dins d’una bossa,
llenço la nostàlgia de l’ahir.
Es tracta de voler-ho
pots saltar la tanca amb mi.
Si un dia torno t’ofereixo venir amb mi,
em giro i crido!

Fixa’t que passa
el món pot ser claror,
que no et sentin en veu baixa.
Qui ets?, què fas?, què veus?, on vas?
Sé que tu busques.
Si tens l’esperança
que el tot sigui per tots,
pregunta’t tu mateix que passa!