Sempre de matí fes sol o plogués, malgrat el fred o la boira, de carrer en carrer, sentíem cridar: «Dones, que arriba el drapaire» Com cada matí, et vèiem venir... Duies un sac a l'esquena, un puro apagat, un 'trajo' estripat, la boina i les espardenyes. Sempre venies seguit per un ramat de canalla. Eres tota una atracció. Tu, el teu sac i la cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i papers, compro draps i roba bruta, paraigües i mobles vells... Sóc el drapaire, i els marrecs anaven cantant. «Ja m'esteu empipant massa. No us ha dit la vostra mare que jo sóc l'home del sac?» I així fins la nit, de carrer en carrer, i de taverna en taverna. Amb els teus papers i el cos ple de vi tornaràs a casa teva. I tornes feliç, car tot ho has comprat: el peix, el vi i una espelma. I un bocí d'amor, que et deu haver dat qualsevol donota vella. Mai no tens temps per a pensar. A dormir. Bufa l'espelma.
I l'endemà, a voltar el món, tu, el teu sac i la cançó... Sóc el drapaire, compro ampolles i papers, compro draps i roba bruta, paraigües i mobles vells... Sóc el drapaire, i els nens segueixen cantant. «Ja m'esteu empipant massa. No us ha dit la vostra mare que jo soc l'home del sac?»