A la ciutat de Lleida n'hi ha una presó, de presos mai ni manquen; petita, bonica, prou n'hi porta el baró, lireta, liró. Cent i cinquanta presos canten una cançó, la nina se'ls escolta, petita, bonica, de dalt del mirador, lireta, liró. Canteu, canteu, bons presos, d'aquí us en trauré jo, aniré a veure el meu pare, petita, bonica, recaptaré el perdó, lireta, liró. Ai, pare, lo meu pare, jo vos demano un do. Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró.
Ai, filla Margarida, demà els penjaré tots, Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, pengeu-m'hi a mi i tot, lireta, liró. I a cada cap de forca poseu-hi un ram de flors, perquè la gent quan passi, petita, bonica, sentin la bona olor, lireta, liró.