Aquest homenet que tot ho fa bé, que sempre camina, que sempre camina, aquest homenet que res no pot fer, des d'ara en direm l'home del carrer. No es lleva mai tard, s'afaita molt bé –la patilla esquerra, la patilla esquerra–, esmorza poquet, perquè no en té més; mireu si ho fa bé, l'home del carrer. Treu un cigarret, ai no, que no en té; quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra: els amics, si el veuen, fan tots el distret... que poc fumaràs, home del carrer. Baixa amb ascensor, ai no, que no en té, camina de pressa, camina de pressa, al replà de sota, troba la Roser, et poses vermell, home del carrer. La dona no ho sap, ai no, que no en té, malament que penso, malament que penso, se li va morir, ja ni sap de què; això és un pecat, home del carrer. Obre el seu cotxet, ai no, que no en té; no té una pesseta, no té una pesseta, no vol descanviar el seu bitllet darrer... ja veus quin paper, home del carrer.
A peu va al treball, d'això sí que en té; molt menys en voldria, mol menys en voldria, si no hi ha calés, tampoc no hi ha Roser... ho tens molt pelut, home del carrer. El cap li fa mal, ai no, que no en té; abans en tenia, abans en tenia; un dia el va perdre i no el trobà més... no tens res de res, home del carrer.