(That's the Mama Lola story...)
Quan el carrer dorm i el sol no ha alçat encara el vol, mare Lola ja camina amunt i avall, amb el darrer badall a la gola, fent l'esmorzar per al marit, traient els fills del llit perquè vagin a escola. Comença el dia per a ella i el sol no ha alçat encara el vol. Cal fer molts números, cal tenir memòria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ningú escriu la història, és poca cosa, quasi res.
Guaita els arbres del passeig mentre s'omple el safareig. Mare Lola... Ai, si per un moment pogués, ni fer ni pensar res, i anar-se'n sola. Però el seu somni sempre es perd amunt pel celobert, deixant-li un munt de roba, mentre la gent camina pel passeig i es va omplint el safareig. Cal fer molts números, cal tenir memòria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ningú escriu la història, és poca cosa, quasi res. Quan el carrer dorm i el sol ja ha amagat el seu vol, mare Lola s'eixuga per fi les mans, ja dormen els infants. Mare Lola es despulla als peus del llit, ella sap que el marit jeu i espera la dona. Si Déu vol demà tot anirà millor, tot li està bé. Però... tot li està bé, però...