Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca. Pare, el riu ja no és el riu. Pare, abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu. Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc on aturar-nos. Pare, el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat per les enrunes, pare i tancar amb tres panys la casa i deia vostè, pare, si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells. Pare, on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel. Pare, que el camp ja no és el camp. Pare, demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. Pare, ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare, no, no tingeu por, digueu que no, que jo us espero. Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.