De matinada han trucat, són al replà de l'escala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» «El seu fill, que no és aquí?» «N'és adormit a la cambra. Què li volen al meu fill?» El fill mig es desvetllava. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» La mare ben poc en sap, de totes les esperances del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» Dies fa que parla poc i cada nit s'agitava. Li venia un tremolor tement un truc a trenc d'alba. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» Encara no ben despert ja sent viva la trucada, i es llança pel finestral, a l'asfalt d'una volada.
«Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» Els que truquen resten muts, menys un d'ells, potser el que mana, que s'inclina pel finestral. Darrere xiscla la mare. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» De matinada han trucat, la llei una hora assenyala. Ara l'estudiant és mort, és mort d'un truc a trenc d'alba. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?»