Tot és gris. Ho és el temps. Ho és el meu cor tan indecís. I darrere els vidres ho és el món que es perd qui sap on dins la boíra, aquest món incert. Tot és trist. Ho és el fred. Ho és el pensar que no t'he vist. I la vida que passa i jo me'n ric com d'un film antic fet de l'ombra d'aquell temps difunt. No em digueu el camí perdut més enllà d'aquest meu paradís, més enllà d'aquest gris absolut, d'aquest immens silenci. Tot és gris. Ho és el temps.
Ho és el meu cor tan indecís. I darrere els vidres ho és el món que es perd qui sap on dins la boíra, aquest món incert.