Sóc a la frontera entre el vici i el cel
i no entenc i no entenc i no entenc a la gent.
Em critiquen i em miren
quan jo estic aquí fent ambient.

Ones que penetren el meu firmament,
que s´encén, que s´encén, que m´explota la ment.
Un deliri inconscient un enigma sense dubte indecent
que acaba al pitjor moment.

Per una copa, un lloc obert,
per trobar un oasi dins aquest desert
donaria cent, potser mil
potser tot el que tinc.

Tanquen el garito i jo amb aquest colocón
no em toqueu els collons quan comença lo bo.
Democràcia il·legal, llei perversa, falsa moral!!

Visca el president i visca la seva gent
i brindem per la mare del puto porter.
Que els ofeguin a tots en bidons de mil litres o més
de whisky de garrafón.

Per una copa, un lloc obert,
per trobar un oasi dins aquest desert
donaria cent, potser mil
potser tot el que tinc.