Ara si que sento el pas del temps,
Vull anar despresa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,
D’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren,
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi em triat el mateix camí.
Se que amb tu podré somiar per sempre més,
Fer-ho tot realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.

I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara quan em perdo a la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara quan mes et trobo a faltar,
càntic poc més poc fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.

Ara si que sento el pas del temps,
Vull anar despresa i ell va lent.
Com un pres a la cela tancat,
Quan més a prop més lluny anat la llibertat.
Les ones tomben el vaixell,
En el que per ti fora imprudent.
Però saps que seguiré esperant el meu moment,
Pacient, valen sempre pendent de bufa el vent.
Imagina un món en vida ,
On el desig fos sempre realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.

||I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara quan em perdo a la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara quan mes et trobo a faltar,
Càntic poc més poc fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.