Tu em dius que ets a dalt, jo et dic que ets a baix,
depèn d´on t´ho has mirat. Per tu el cel és gris però jo sóc feliç, tots dos no sóm iguals.
Si demano carn, tu demanes peix, el greix no et fa aprimar. Quan jo m´arrossego dius que t´avorreixo, doncs cadascú és com és, i tot pot ser al revés... No existeix la veritat depèn del teu estat. Ara et parlo en clau de no, no t´estimo ni crec en un món millor, no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc, quan parlo en clau de no...
Tens tot el que tu sents, doncs la veritat resulta al sumar totes les mentides. Tens tot el que tu sents, doncs ja t´ho vaig dir que et parlo en clau de no... que et parlo en clau de no.
Ara et parlo en sí, doncs penso que ahir vas fer-te un embolic amb el que et dic. Tan sols vull jugar que et puc demostrar que tot és relatiu. L´herba és pecat i el vi consagrat, qui m´ho sap explicar. Si no ets esportiu, catòlic i de CiU, tu no ets bon català, i a mi tant se me´n fa.
No existeix la veritat, és un pecat mortal. Ara et torno a parlar en no, no t´estimo ni crec en un món millor, no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc. Jo, sóc etern, sóc el millor, perquè sóc el rei d´una llarga evolució, i la resta del planeta que espabili tot sol, quan parlo en clau de no...
Tens tot el que tu sents, doncs la veritat resulta al sumar totes les mentides. Tens tot el que tu sents, doncs ja t´ho vaig dir que et parlo en clau de no...