Viu soleta amb el seu fill
en un pis d’aquells de fa 300 anys,
dels seus pares va escapar
i el pare del nen ràpid va renunciar.

ella li dona a aquell infant.

Cada dia al dematí,
ella el lleva, el banya i agafa el camí.
A l’escola el portarà,
la psicòloga ja l’està esperant.

Què pot fer, amb un nen que no fa res?
que va nèixer abans de temps.

Vull saber, que penses mentre jo t’estic tocant.
Tu no sents. tu no parles ni veus les meves mans;
però el teu cor va bategant,
i és que tens el meu amor les 3 horetes que ets per mi.

La mare s’en va a treballar,
a la O.N.C.E. ara l’han contractat.
Ella sempre havia comprat
cupons de l’esperança per somiar

I agraeix tota la sort que va tenir,
quant aquell crio va parir.

Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai,
i el nen té, tots els mals que déu li va poder donar.
Ara és a l’hospital,
i la noia, que farà quan el cel digui vas fallar,
I se l’emporti al més enllà.

Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai,
i somia que algun dia, potser serà important
perquè a ella tant li fa.
El nen té la seva sang, el seu amor, la seva pau,
i el que ella no sap explicar.
Amor meu...