Sempre has de pensar Abans destirar d´un calaix; endreçar el més petit racó pot fer tremolar el teu món.
Allà on has guardat aquesll trosset del teu passat. Que sobreviu vencent el temps, un dimoni surt corrents.
Al retrat sóc un soldat que s´ha oblidat de quin cantó ve el foc; m´hauries d´haver apretat un pèl més fort, doncs l´instant és fugaç...
I mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís que mai no tornarà, aquell instant precís.
Aquell tan feliç, deixant-se dur pels fills del temps, va ser expulsat del paradís sense proves consistents.
Sap que no és bo congelar sentiments i sensacions, doncs ells sols viuen donant tombs i res no els pot fer aturar.
Jo sóc com el prat que viu penat, sempre penjat de cap per avall, al teu coll vull aferrar però només sóc un instant fugaç...
Que mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís que mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís el teu somrís no tornarà.
Jo sóc com el rat, que viu penat, sempre penjat de cap per avall; obre els ulls i estrenyem fort, que només sóc, un instant fugaç...
Que mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís que mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís que no puc oblidar, per més que ho vull, no sóc qui escull i mai no tornarà, el teu somrís va ser un avís, el teu somrís no tornarà.