Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.

Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,

que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes,

la meva adreça sou tu i el vent;

treu-me d´aquesta tempesta,

treu-me que ja no puc més,

seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.

i vaig perdre el seny....

Dóna´m força per cridar,

que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,

la meva terra és el mar.

Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,

no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,

no crec en les possessions,

doncs penso que hi ha massa coses

que ens separen i tots som del mateix món,

no crec en nacions ni en obligacions,

ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar,

que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,

sóc part de l´Oceà.

Dóna´m força per cridar,

que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.

Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions

el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,

viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,

jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.

Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor

jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop

dins el cor...