Cansat, cansat de fer-me mal

De viure en un engany

Cansat de mi

Que no sé allibera'm

Fugir d'aquest desig

Que se que no és per a mi però no puc evitar

Cansat d'aquesta soledat

D'haver-me enamorat

Del pas del temps

Que fa caure en l'òblit

Allò que va ser etern

Cansat de veure-ho clar però no saber escapar

No és massa tard per tot allò que és important

Estic tan cansat... però he de tornar a començar

I quan s'aturarà aquest mal

Que crema I crema tant?

Evaporat

Que no deixi record

D'aquells moments tan bons

Cansat que d'aquells núvols només quedi fum

No és massa tard per tot allò que és important

(Per a mi, com ser feliç)

Estic tan cansat... però he de tornar a començar

Només vull oblidar I trencar, no recordar mai

Més per viure en pau

Cansat d'haver callat, d'estar emprenyat, de

Ser fugaç, de ser real... , per què

No puc existir així

No puc, no és per a mi, tan humà, despullat

Que no puc existir, no vull pas fer-ho així

Cansat d'haver somiat

I quan podré somriure?

Quan tornaré a viure?

Quin va ser el pecat

Per sentir aquest desig

Que no té cap sentit

Per viure sense viure tanta soledat?