Cansat, cansat de fer-me mal
De viure en un engany
Cansat de mi
Que no sé allibera'm
Fugir d'aquest desig
Que se que no és per a mi però no puc evitar

Cansat d'aquesta soledat
D'haver-me enamorat
Del pas del temps
Que fa caure en l'òblit
Allò que va ser etern
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar

No és massa tard per tot allò que és important
Estic tan cansat... però he de tornar a començar

I quan s'aturarà aquest mal
Que crema I crema tant?
Evaporat
Que no deixi record
D'aquells moments tan bons
Cansat que d'aquells núvols només quedi fum

No és massa tard per tot allò que és important
(Per a mi, com ser feliç)
Estic tan cansat... però he de tornar a començar

Només vull oblidar I trencar, no recordar mai
Més per viure en pau
Cansat d'haver callat, d'estar emprenyat, de
Ser fugaç, de ser real... , per què
No puc existir així
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat
Que no puc existir, no vull pas fer-ho així
Cansat d'haver somiat

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
Per sentir aquest desig
Que no té cap sentit
Per viure sense viure tanta soledat?