Fa temps que et conec i no sé bé com ets, més lluny et veig de mi quan més a prop et tinc. Deixa´m entrar dins, deixa´m saber qui ets. Obra que jo hi vull ser, si et plau no em tanquis més.
Si jo sucre, tu sal; si jo negre, tu blanc; rius de mi. Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així?
Serà que tu ets com un mirall però que, quan jo m´hi miro es va trencant
I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé!
Obre la teva ment, tu saps que no hi ha res que ens pugui fer tant diferents i si sóm tant desiguals, què és el que em fa estar amb tu.
Busco en la foscor i no hi trobo la claror, tant sols hi trobaré el que no em serveix de res!
Si jo sucre, tu sal; si jo negre, tu blanc; rius de mi. Si jo vinc tu no hi ets, si jo hi sóc tu te´n vas, per què així?
Serà que tu ets com un mirall però que, quan jo m´hi miro es va trencant
I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I es que no, no ho sé!
I és que com ets tu, no ho sé I el que penses tu, no ho sé I el que vols de mi no ho sé I què faré ara, no ho sé!
I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no, no ho sé! I és que no...