Acabava d arribar
I potser ella encara pensava
Que arribava a casa seva
Els amics, la seva gent
Els primers que va anar a veure
Els seus pares ja molt gran
Pero al trucar ningu l´obri
X ells ja no era filla d´ells
I recorda cuan va marxar
Per força a fer uns anys de presó
I la gent com se la mirava
Emmanillada i a dins del furgó
I ningú no la va escriure,
Es va estar temps pensant sola en la foscor
I anyorava als seus amics
Fa mes mal aixo que no venir
I als seus ulls se li notava
Que havia mort pero per amor
I ara tothom contra ella estava
Enfonsada pel seu cor
Quan temps perdut somiant amb tot??
Somiant en tornar a casa i viure de nou
Portant-se be a tota hora i no pas per por
Si no per sortir a fora i oblidar allò
Pero per molt que ara expliques era tard
Doncs ja no es podia fer res
I va pensar millor marxar
I per instint va tenir que tornar a plorar
I ara de nou per la foscor un altre kop tot sola
I ara és pitjor
Que fàcil és donar el perdó
I ara seria feliç en el seu món..