Com m’agradaria dur-te en la meua barca,
damunt de l’aigua
i pintar el nom del que més vull
tant com m’agrada,
i pintar el nom del que més vull.
Remolins dius que hi haurà

Quants anys t’he esperat
asseguda a la platja,
damunt la sorra,
i he fet castells
que m’han furtat les onades.
I l’escuma porta vora mar un esquitx,
toca el meu dit,
ja estic casada.

Si vas encara a trigar,
si malgrat això t’he d’esperar

dónes la raó a qui en té
i te'n demana.
Si no és ara quan vindràs
i em quedaré de nou a la porta
dónes la raó a qui en té
i te'n demana.

Com m’agradaria
recordar la teua cara
quan ja no et tinga
i cerque encenalls
del que ha sigut la meua vida.
Ric vers l’horitzó per no plorar
i apagar tan feble foc.