Tristos ulls de la nit
que veuen el buit al llit,
junt a la dona que es girà.
res no diu, res no mira.

Trista dona que es pentina
dues trenes mandarina.
Fuig perquè no recorda ja
ni el seu nom ni el de l'estimat.

Amants perduts i fills marxats,
enganyatalls que li han contat.
No s'esperarà el repic a la porta.
no s'esperarà al blaneig que portarà
un bell cel clar, lluent de sol,
s’adormirà buscant la son.

Tristos ulls de la nit
que veuen el buit al pit,
junt a la dona que es girà.
res no diu, res no mira.

Beu del got ple a vessar
un verí sense pensar.
Tindrà el regust d'un dia amarg.
Vermell damunt del blanc.

Farcell d’espants que porta al llom,
feixuc destorb que du per tots.
No s'esperarà el repic a la porta.
No s'esperarà al blaneig que portarà
un bell cel clar, lluent de sol,
s’adormirà damunt del món.

Boca fluixa de patir mirant-se a l'espill.
Llavi tort com a somrís, el gest de l'infeliç.
Llàgrimes i mocador i rialla de conill.
Nits en blanc, el ventre fluix, el nervi se l’enduu