Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig dÂ’amor,
un poble i una barca.

De tants ahirs que sÂ’esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia dÂ’infant voraç
aplego en lÂ’equipatge,
però només tinc un desig dÂ’amor,
un poble i una barca.
Desig dÂ’amor per no perdre mai
el plaer dÂ’enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia dÂ’estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.

Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.

I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
dÂ’inútils túniques per al camí que
duu cap a lÂ’essència
on només cal un desig dÂ’amor,
un poble i una barca...

Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant dÂ’amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos mÂ’ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me nÂ’aniré amb un desig dÂ’amor,
un poble i una barca.
Desig dÂ’amor per no perdre mai
el plaer dÂ’enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia dÂ’estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.

Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai tÂ’astéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!

Digueu-els-hi estrelles!