Vaig Rambla avall, de Liceu,
amb la Roser, que és diumenge.
Fem el posat europeu
tot i que ella és tan garrella.
D’en Verdi toquen tabarra
però, un cop a la setmana és bo,
si el teu badall saps fer a l’uníson
quan també el fa en Ferrusol...

Què faig aquí a l’autopista?
Què faig perdut a Dijon, sense tu ni torrons,
lluny de la meva casa,
lluny de la meva cuixa?
La Tracy Chapman em dóna el pitet:
lleteta negra per al meu blanc cafè.
Diu en Tom Waits que "li faig tilín".
A mi també, però està més bo l’Sting.

Vaig penetrant el Liceu:
hi haurà el tothom de "la crème".
Respira fondo, Roser:
sents el perfum de la reina...?

Així vindran els sociates
amb nou disseny d’aristocretins:
per fer oblidar antics posats de Lenins
broden negocis molt fins.

Què faig aquí a l’autopista?
Què faig perdut a Dijon, sense tu ni torrons,
lluny de la meva casa,
lluny de la meva cuixa?
La Tracy Chapman amaga el pitet:
Laureta negra, perquè passa fred.
En Waits m’agrada, però està tan prim!
Si bado en Rabi em fotrà l’Sting.

Sortim a ramats del Liceu,
culturitzats amb becaines.
Fem el posat europeu
i estalviem els viatges.

Roser, anem cap a caseta
que al "vidreo" tinc el Gazeta-sport
per netejar-me el cervell de pinyols
i retrobar-me els cognoms.

Què faig aquí a l’autopista?
Què faig perdut a Dijon, sense tu ni torrons,
lluny de la meva casa,
lluny de la meva cuixa?
La Tracy Chapman em dóna el pitet:
lleteta negra per al meu blanc cafè.
Diu en Tom Waits que "li faig tilín".
A mi també, però està més bo l’Sting.