Perquè era novembre.
Un dia de gràcia.
Vingueres a aprendre i al final vas ensenyar-me,
Prim com un fil cosires l'Atlàntic amb el meu Mar petit,
Perquè era novembre...

Aquella nit tu eres el gran sacerdot
fent i desfent paraules amb els teus acords
tu eres llum, eres por, eres pau i foscor
ara dolç o amargant, ara fràgil diamant.

Després vaig venir vora teu,
vàrem percebre en un moment
que compartíem un tresor.
És tan senzill ajuntar les veus
quan un mateix batec commou
ritmes i fibres de cançons...
...
Perquè era novembre....
Perquè la guitarra...
Perquè cal entendre quan s'està enmig d'un miracle
Perquè el temps no ha allunyat les nostres veus podem cantar junts
Perquè era novembre...

només els ulls et brillen més que les dents
i cantes molt endins perquè així voles més lluny
tens el foc, dius el vers, ets un tendre pervers
vent i pluja, amargant, pell ardent de l'amant,

jo et deixaré, faig un camí,
però em fa feliç veure't aquí...
omplint l'espai amb les cançons...
Giraré el cap quan sigui lluny
pregant als déus que cap escull
deturi el rumb que du el teu cor...

perquè era novembre!