Terra avall,
heus aquí finalment el meu lloc
on viuré la mort,
per molt que el pensament
aixequi el vol:
és terra avall la darrera estació,
m’agradi o no.

Terra avall
ben mirat un bon jaç per al repòs,
el més llarg de tots.
Caldrà endreçar-lo bé i a poc a poc,
guarnir-lo amb gust i fer-ne
un bell racó, bonic i dolç.

Així doncs ho proclamo
als quatre vents;
terra avall tinc la casa del meu demà.

Res de fums,
que m’embruten del cel i les flors
de l’últim recer.
Que és fum d’anhel cremat
al treballador
i terra avall d’esquerres tindré
el cor, la pols, la tos.

Si apareix algun cínic de professió
predicant: "que ecològic que és
el neutró",
de terra avall sorgiran els meus dits
com estenalles d’un pop venjatiu
per engolir-lo a la panxa del bou,
on si que hi neva, on sí que hi plou, on les calderes esclaten al foc.

És l’infern per als voltors,
atiem-hi un gran foc!

Militars:
prohibit que poseu els esclops
sobre el meu redós.
Que basca em fan les raons
que us fan com sou
i quan parleu de pau als ulls
us veig dos clots de por.

Si apareix un cranc cínic de professió
tot lloant les virils formes del canó,
de terra aval pujaran els meus crits
com coloms blancs segrestant l’armament
per engolir-lo a la panxa del bou,
on sí que hi neva, on sí que hi plou
on les calderes esclaten al foc.

És l’infern per als voltors
atiem-hi un gran foc!

Tindrem l’ajut del bon Pere Botero,
d’àngels i arcàngels caiguts en la reforma,
aplegarem paperassa i poltrones,
farem fogueres dansant la gran joia!

Terra avall...
heus aquí el meu lloc...