La maria i el marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh.
Ella emplena un crucigrama, ahhhhh.

Ai, maria,
Ai, marcel,
Qui s'acosta a parlar amb l'altre? qui s'arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se'l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem
els dos junts d'aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.

El marcel allarga el braç, ahhhh.
La maria somriu a l'aire, ahhhh.

Però, l'estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,
No s'està enlloc com a casa