És l’hora bruixa i la claror se’n va
la màgia arriba com sempre puntual
la lluna espera el moment oportú
d’aquí a una estona ja no hi haurà ningú.

Si ella passa avui la veuré,
potser ja és l’hora de trencar el gel.

És l’hora bruixa i el dia s’ha cansat
la tarda ensenya el seu tros daurat
vermells encesos pinten el cel rogent
i els fanals s’encenen sobre el meu carrer.

I cap al vespre quan el cel cau
tothom ensenya el seu tros millor.

Al vespre els gats tots som iguals
la lluna arriba i treu el cap
a l’hora bruixa tot s’hi val
després de tot
és ara quan els somnis són veritat.

L’hora bruixa s’acosta lentament
sap com fer-ho i ella ho fa molt bé
jo la convido a passar la nit plegats
ella somriu i em diu: "Ets un descarat".

Avui la lluna se’ns ha vestit de llarg
si pogués tenir-la a les meves mans.

Al vespre els gats tots som iguals
la lluna arriba i treu el cap
a l’hora bruixa tot s’hi val
després de tot
és ara quan els somnis són veritat.

El pleniluni enlluerna el meu terrat
com una deesa viva que ha arribat
a embogir-nos del tot.

Al vespre els gats tots som iguals
la lluna arriba i treu el cap
a l’hora bruixa tot s’hi val
Al vespre els gats tots som iguals.


@posted by lasttroy