Deu del vespre,
tot avui nevant.
Les finestres
són vidres gelats.
Sento el riure
d'alguns nens jugant
a la plaça
on la neu no és fang.

(Tornada...)
No es miren la gent
Estan somiant
en un món ple de llum.

Porta trenes
i els cabells mullats.
El cos tendre,
només té dotze anys.
Juga a nines
amb els del veïnat
a la plaça,
on hi ha llums de gas.

(Tornada...)

Però creixeran i,
amb el temps d'aliat,
seran juguets a oblidar.
Seran pocs anys,
potser molts pocs anys,
i canviaran a pitjor.
No seran tant nens,
seran més humans.
Els seus somnis blancs moriran.
Tindran gust de mort.
Serà un dur present.
Mercat del mal i l'infern.
Beuran de les pors
i dels plaers.
Sabran que és plorar morir d'amor.

Sabran de passions,
de traïcions mortals.
Sabran què és dolor i cridar.
És tan dur morir
a mans d'un germà!
Aquella buidor dins el cor.
Com matar vells amics
i esborrar del tot
somnis que avui no són res.

Vells records.
el primer que s'enfonsa...
Sentiments de paper...
Full a full...