Flors descalces
on comença l´horitzó
lluny dels homes
seuen ben arran del món.

Saben que el temps és breu
però és intens el seu color.

Visc en l´aire
la distància és el meu nord
fill dels marges
la rosada el meu bressol.

No pots saber el que tens
fins que no s´ho endú el corrent.

El cel s´omple de paraules
que ara el cor no pot callar.
El vent t´allunya de casa
ja no et vol deixar tornar.

Aniré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant pel món.

Matinades
esperant la llum del sol
hores baixes
resseguint la salabror.

Els pètals cauen lents
ja s´han marcit totes les flors.

Rera un dia en vindrà un altre
morim per néixer de nou
el camí que vé és més ample
però no ets al meu cantó.

Aniré buscant la sort