PETITA FESTA

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l’ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l’angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s’ho mira;
quan em poso a dansar,
l’ombra em fa companya.
Quan s’acaba el festí,
els convidats no em fugem:
veus ací una tristor
que mai no l’he tinguda.
Si me’n torno al casal,
em segueix l’ombra muda,
i una mica més lluny
m’acompanya la lluna.